Cuentos

     A la nau especial, el Fino ajustava les últimes coordenadas per aterrar a la terra. Havia rebut un missatge d’urgència quan estava a la constel•lació de l’osa major. El missatge era clar i contundent: -¡Si us plau, si algú m’escolta que vingui a ajudar-me!      Fino tenia el deure d’ajudar a tot aquell que li demanés. Així que se’n va encaminar fins la Terra. La seva nau espacial va aterrar amb silenci a la torre més alta d’una ciutat. Era de nit i la ciutat estava adormida. Va sortir d’un salt de la seva nau i va respirar profundament l’aire. De sobte va començar a tossir. -Uff - va pensar en Fino - ¡si que hi ha contaminació!      Va decidir tornar-se a la nau a descansar, al matí en quan el sol aparegués sortiria a fer la seva missió de rescat. Amb els primers raigs de sol en Fino es va posar en marxa. Dins de la seva nau espacial va començar a recorre els carrers de la ciutat.      En els carrers hi havien molts vehicles, quasi tots de quatre rodes i tots treien